L’ADRI Nord-Oriental de Catalunya, té un àmbit territorial integrat per 51 municipis. En concret la Zona Nord-Oriental de Catalunya està integrada pels 4 àmbits territorials que es diferencien en la comarca de la Garrotxa que són l’àmbit de la Conca Alta del Fluvià, l’àmbit de Besalú, l’àmbit de la vall d’Hostoles i l’àmbit de la vall del Llierca, per la zona del Collsacabra i el municipi de Vilanova de Sau que pertanyen a la comarca d’Osona, per l’àmbit de Salines Bassegoda i l’àmbit de l’Albera que pertanyen a l’Alt Empordà, i per últim, el municipi de Sant Miquel de Campmajor del Pla de l’Estany.
La Zona Nord-Oriental de Catalunya és una realitat territorial, funcional i socioeconòmica que abasta un territori homogeni, continu d’àmbit supracomarcal que es caracteritza per la integració dels 8 àmbits territorials i que engloba 51 municipis. Aquest té una superfície de 1.627,79km2, una població l’any 2007 de 67.713 habitants i una densitat de població de 41,6 habitants per quilòmetre quadrat.
La Garrotxa és un territori peculiar, de transició entre l’alta muntanya i el pla. És la més oriental de les comarques catalanes de muntanya, ja que limita al nord amb els Pirineus (que la separa de França), al sud amb Osona i la Selva, a l’est amb l’Empordà i el Gironès i a l’oest amb el Ripollès. Com a comarca està integrada en la seva totalitat a la Zona Nord-Oriental de Catalunya, té una extensió de 734,5 km2 i a nivell administratiu, està formada per 21 municipis, amb una població l’any 2007 de 53.507 habitants, cosa que representa que més del 79% de la població de la Zona Nord-Oriental de Catalunya i un 45,12% de la superfície d’aquest territori. La ciutat d’Olot és la capital i el centre neuràlgic de la comarca, ja que compleix una funció molt important en els aspectes industrials, comercials, culturals i administratius.
Tot i que de forma políticoadministrativa la Garrotxa es considera una comarca, el sistema d’assentaments contemplats en el Pla Territorial de la Garrotxa, ens mostra que aquesta comarca està formada per una realitat urbana de 21 municipis, que s’estén principalment des de la Vall d’Hostoles (al sud de la Garrotxa) fins les planes de Besalú i Maià de Montcal (al nord est), amb la major concentració urbana a l’entorn d’Olot i sobre l’eix del Fluvià.
El Pla Territorial de la Garrotxa considera que l’organització de les formes de poblament d’aquesta comarca es pot sintetitzar en estructures urbanes clarament diferenciades que delimiten en quatre àmbits plurimunicipals:
– àmbit de la Conca Alta del Fluvià,
– àmbit de Besalú,
– àmbit de la vall d’Hostoles i
– àmbit de la vall del Llierca
Cal dir, que aquests quatre àmbits delimitats estan formats per municipis que s’estructuren al cor de la unitat de referència i municipis lligats a algun dels àmbits delimitats per raons funcionals.
Pel que fa l’àmbit de la Conca Alta del Fluvià està formada per 9 municipis: Castellfollit de la Roca, Olot, les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas, Mieres i Santa Pau, on es concentra més del 65% de la població de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (més de quaranta mil habitants l’any 2007) i té una extensió de 354,2km2, cosa que representa el 21,76% del territori d’aquesta zona. Els municipis més allunyats d’aquest sistema urbà que són Mieres i Santa Pau tenen elevats fluxos funcionals amb el municipi de Sant Miquel de Campmajor per motius de proximitat geogràfica i connexions viàries.
Pel que fa a l’àmbit de Besalú abasta 4 municipis (Besalú, Beuda, Maià de Montcal i Sant Ferriol) amb una extensió de 100,3Km2 que representa el 6,16% de la superfície de la Zona Nord-Oriental de Catalunya i té una població (l’any 2007) de més de tres mil habitants. El municipi de Besalú opera de subcentre comarcal amb independència d’Olot, i té creixents relacions funcionals amb les àrees urbanes de Figueres, Girona i també amb els municipis rurals de l’Alt Empordà propers.
Referent a l’àmbit de la Vall d’Hostoles format pels municipis de les Planes d’Hostoles, Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols, aquest àmbit comprèn una població (l’any 2007) de 3.450 habitants i una superfície de 120,1km2 que representa el 5,10% de la superfície del territori, s’observa que aquest àmbit té unes característiques particulars quan a relacions funcionals, que vénen donades per diferents motius històrics, no obstant això, tenen una clara dependència funcional pel fet que comparteixen àrees de sòl destinades a activitats econòmiques.
I per últim, l’àmbit de la Vall del Llierca format pels municipis d’Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà, comprenen una superfície de 159,9km2 que representa el 4,49% de la superfície territorial de la Zona Nord-Oriental de Catalunya, engloben una població (l’any 2007) de més de tres mil habitants i se’ls considera una unitat geogràfica, històrica, cultural i socioeconòmica.
El municipi de Sant Miquel de Campmajor s’integra a la Zona Nord-Oriental de Catalunya, tot i ser un municipi de la comarca del Pla de l’Estany, perquè com ja s’ha dit anteriorment té molta proximitat geogràfica amb els municipis més allunyats de l’àmbit de la Conca Alta del Fluvià, Mieres i Santa Pau, amb qui comparteixen fluxos funcionals i la bona connexió viària propicien aquests fluxos. Sant Miquel de Campmajor representa únicament un 2,04% de la superfície territorial de la Zona Nord-Oriental de Catalunya i la població és poc representativa.
S’integra també en la Zona Nord-Oriental de Catalunya l’àmbit territorial de l’àrea del Collsacabra i Vilanova de Sau. Aquest àmbit el formen els municipis de Rupit i Pruit, Santa Maria de Corcó, Tavertet i Vilanova de Sau, aquest àmbit té una població de 3.062 habitants l’any 2007 i una superfície de 200,9Km2, i representa el 12,34% de la superfície territorial i representa el 4,52% de la seva població. És important mencionar que el Collsacabra geogràficament comprèn part de la comarca de la Garrotxa (com ara els municipis de la Vall d’en Bas, les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols). És per aquest motiu d’ubicació i de proximitat geogràfica, i també, per les connexions viàries, que existeixen fluxos funcionals de l’àrea del Collsacabra amb l’àmbit de la Vall d’Hostoles i sobretot amb l’àmbit de la Conca Alta del Fluvià.
Concretament, dos àmbits territorials relatius a la comarca de l’Alt Empordà fan que la representació d’aquest d’aquesta comarca en el territori de la Zona Nord-Oriental de Catalunya tingui un pes relatiu molt important, concretament s’integren en aquesta zona l’àmbit de Salines Bassegoda i l’àmbit de l’Albera, ambdós àmbits representen una superfície de 659,19km2 (que representa el 48,55% de la superfície de la comarca de l’Alt Empordà) i una població l’any 2007 de 10.926 habitants (que representa únicament el 8,46% de la població d’aquesta comarca); això ens mostra l’elevat grau de ruralitat dels 25 municipis d’aquests dos àmbits territorials integrats en la Zona Nord-Oriental de Catalunya. Alhora, s’observa que el 40,5% del territori de la Zona Nord-Oriental de Catalunya pertany a la comarca de l’Alt Empordà. És important també comentar que aquests dos àmbits territorials i els municipis que els integren pertanyen, administrativament, a la comarca de l’Alt Empordà formen una unitat territorial i paisatgística molt definida i també unes característiques socioeconòmiques i unes problemàtiques comunes. És important també fer esment que els municipis d’Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys i Sant Llorenç de la Muga (pertanyents a l’àmbit de Salines Bassegoda) s’integren orogràficament amb la zona de l’Alta Garrotxa que és un espai d’interès natural que s’estén al nord del riu Fluvià es tanca a la Serra de la Mare de Déu del Mont, fins a tocar a França, incloent també una petita part de territori de la comarca del Ripollès, on també s’integren els municipis de Beuda, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya.
L’àmbit de Salines Bassegoda està format pels municipis d’Agullana, Albanyà, Biure, Boadella d’Empordà, Cabanelles, Cistella, Darnius, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Terrades i la Vajol, aquest àmbit té una població de 4.301 habitants i una superfície de 397,93km2 que representen el 6,35% de la població de la Zona Nord-Oriental de Catalunya i el 24,45% quan a superfície.
L’àmbit de l’Albera abasta a 13 municipis, concretament són, Cantallops, Capmany, Espolla, Garriguella, Masarc, Mollet de Peralada, Palau Savardera, Pau, Rabós, Sant Climent Sescebes, Vilamaniscle, Vilajuïga i Vilanant, aquest àmbit té una població de 6.625 habitants i una superfície de 261,26km2 que representen el 9,78% de la població de la Zona Nord-Oriental de Catalunya i el 16,05% quan a superfície.
Espais d’interès natural
La Zona Nord-Oriental de Catalunya té una proporció molt alta de territori intervingut pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que representa el 45,16% de la seva superfície. Es tracta d’una zona que té gran varietat d’espais i d’elements naturals, és per això que aquesta gran riquesa i varietat ambiental es fa evident perquè la zona Nord Oriental de Catalunya aplega 13 àrees que està incloses en l’àmbit d’actuació del PEIN.
ESPAIS D’INTERÈS NATURAL DE LA ZONA NORD-ORIENTAL DE CATALUNYA:
- Zona Volcànica de la Garrotxa
- Alta Garrotxa
- Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
- Collsacabra
- Muntanyes de Rocacorba
- Savassona
- Guilleries
- Aiguamolls de l’Empordà
- Cap de Creus
- Garriga d’Empordà
- Massís de l’Albera
- Penya-segats de la Muga
- Massís de les Salines
En cadascun d’aquests espais d’interès natural hi trobem diferents espècies de vegetació i de fauna, en funció de l’altitud, el clima, la humitat, les característiques del sòl, etc.
D’aquests espais naturals cal destacar els que tot seguit es relacionen:
L’espai natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa disposa d’un grau de protecció especial, a més té reconeguda la figura de Parc Natural des de l’any 1985, cal destacar que conté una quarantena de cons volcànics i més de vint colades de laves basàltiques. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic.
L’espai natural de l’Alta Garrotxa comprèn una superfície de 32.879,62ha repartides entre la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès, mentre que el 82,54% de la superfície d’aquest espai es troba dins de la Zona Nord-Oriental de Catalunya. És un sector muntanyenc situat a l’extrem més oriental del Pre-Pirineu, té un paisatge càrstic dominat per l’alzinar, la roureda submediterrània de roure martinenc i la fageda.
El Massís de les Salines és l’espai natural situat a l’extrem oriental de la serralada pirinenca. L’espai destaca per la transició de la vegetació mediterrània a la pirinenca. Al nord dominen les suredes, alzinars, rouredes, fagedes, landes de bruguerola i prats, al sud-oest les pinedes de pi roig, alzinars i la vegetació rupícola.
El Massís de l’Albera és declarat parcialment Paratge Natural d’Interès Nacional i Reserva Natural, vegetació de caràcter mediterrani amb sureda, alzinar litoral i muntanyenc, encara que en el sector occidental es donen boscos mixtos de caducifolis i centreuropeu com fagedes. Presència d’espècies rares i endèmiques, com la tortuga mediterrània, la tortuga d’aigua i el sargantaner comú. L’espai presenta un notable interès biogeogràfic, on troben el límit de distribució diverses espècies pirinenques i altres de mediterrànies meridionals.
I per últim, l’espai d’interès natural del Collsacabra, també anomenat Cabrarès, aquest afecta a 6 municipis de la Zona Nord-Oriental de Catalunya, concretament són la Vall d’en Bas, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Rupit i Pruit, Santa Maria de Corcó i Tavertet. Es tracta d’un altiplà humit format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d’una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. Els cingles són els que caracteritzen el paisatge d’aquest espai, no obstant això, els penyasegats, les coves i balmes i els corrents fluvials li aporten molta riquesa.